dimarts, 30 de juny de 2015

Descobreix Vilajuïga

Bon dia,

Des del Grup Excursionista Capgirell Vilajuïga volem posar en valor el territori i donar ha conèixer als corredors la història i els punts d’interès que creiem que són més destacables al nostre municipi.


VILAJUÏGA

Situat a la plana de l’Alt Empordà, el terme municipal de Vilajuïga, s’estén sota el contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb l’Albera.


Amb una situació privilegiada que l’ha afavorit al llarg de la seva història i habitat des de l’antiguitat, conserva un grup molt, notable de sepulcres megalítics. 


A part d’ aquestes restes megalítiques, el terme de Vilajuiga fou habitat també en època ibèrica i romana com ens ho demostren les, restes trobades al Puig de Quermançó, a la Roca Pujolar o Roca Miralles i a Montperdut.

El lloc de Vilajuïga va formar part, del Comtat d’Empúries. En diversos documents del segle X, Vilajuïgá és esmentada entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, així, en un precepte del rei Lotari favor de l’abat Hildesind d’aquest cenobi, es fa al·lusió a Villa Judaica. De la matéixa manera, en l’epístola que el papa Joan XV adreçà al mateix abat l’any 990, es confirmen una altra vegada els dominis situats in villa Iudaica. Malgrat aquest antic esment, l’església de Sant Feliu de Vilajuiga (“Sancti Faelicis in Villa Judaica”), no es troba documentada fins l’any 1080 a causa d’un judici que s’hi va celebrar per resoldre un cas de robatori comès contra l’abat de Sant Pere de Rodes. Pel significat del nom del topònim resta ben evident que vol dir “vila jueva” o “vila de jueus”. Hem de suposar que la fundació o repoblació del lloc fou obra de jueus. S’ha de tenir en compte que aquesta suposada fundació o ocupació no pot ser posterior al darrer quart del segle X. L’any 1080 s’esmenta també dins del terme de Vilajuiga el poblat de Canyelles(“Cannellis”) entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest vilatge, format segurament a l’alta edat mitjana, amb la crisi dels darrers segles medievals, al segle XIV o el XV, es degué abandonar.

Del mateix període també s’han conservat les restes dels castells de Quernançó i Miralles.

El Castell de Quermançó és tot un símbol de Vilajuïga. Situat a no gaire alçària, en un lloc estratègic, era un reducte impórtant de defensa i difícil d’expugnar pel seu caire encinglerat.
El castell fou possessió dels Comtes d’Empüries. 


Del castell de Miralles i de la seva església de Sant Pere se’n tenen notícies des de l’any 974, quan van ser donats a Sant Pere de Rodes pel Comte Gaufred d’Empúries-Rosselló. La darrera cita documental del castell i de l’església és del 1044 data én què l’abat de Sant Pere de Rodes va presentar una queixa al comte per haver estat desposseït d’unes vinyes properes al castell.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada